Llistes 2011: Ares del Maestrat

A l’emblemàtica vila de l’Alt Maestrat hi concòrren, com és habitual, les dues llistes majoritàries, del PP i del PSPV. Cal tindre present que en els municipis menys habitats, com és el cas d’Ares, es vota a les persones, en lloc de partits, per la qual cosa l’ordre reflectit al BOP no equival a l’ordre real de resultats.

1. Partit Socialista del País Valencià. Dels quatre candidats, només hi repeteix una, na Rosa Maria Puig, la resta, Ester Querol, Julio Ferrando i Clara Aragón, són cares noves.

A la Xarxa: No hem trobat cap presència institucional.

2. Partit Popular. En Francesc Fuentes, batlle d’Ares des de 1999, opta per quarta vegada a representar el municipi durant quatre anys més. A la llista li acompanya Abel Garcia, el candidat més votat al 2007. Completen la papereta Isidoro Beltran i Abelardo Tena.

A la Xarxa: No hem trobat cap presència institucional.

El PP presenta els seus candidats per als pobles del Partit Judicial de Morella

Durant el cap de setmana, la plana provincial dels populars van pujar fins Morella per a presentar els candidats de la seua formació dins d’aquest partit judicial, que abasta els municipis dels Ports, així com Vilafranca, Ares del Maestrat i la Tinença de Benifassà.

Morella i Vilafranca

Dues notícies hi van destacar en aquest esdeveniment. D’una banda, com apuntàvem en l’article anterior, la tria de Guillermo Sangüesa com a alcaldable per la capital dels Ports. D’altra, que encara no es coneix qui competirà per part del PP per l’alcaldia de Vilafranca. Es dóna el cas que en aquest Partit judicial és l’únic on els populars no són predominants, per la qual cosa, i de cara a la Diputació, l’elecció per enfrontar-se a Ximo Puig i Òscar Tena no s’ha fet pública fins el darrer moment (encara suspesa, en el segon poble).

Forcall i Cinctorres

En aquestos dos municipis, els més poblats de la comarca darrere de Morella, també hi governen els socialistes. Per canviar de signe, els populars han optat per mantindre els caps de llista de fa quatre anys: Francesc Vinyals al Forcall i Víctor Climent a Cinctorres.

La resta dels Ports

Renovació i repetició s’alternen en els nous cartells electorals per al 22 de maig. A Castellfort, els guanyadors de les primàries han escollit les sigles del PP i han triat Rosa Adela Segura com candidata a alcaldessa. Els altres dos pobles amb primàries, Olocau i La Mata, que les celebrava aquest dissabte, encara no s’han posicionat públicament.

Es presenten a la reelecció José Pallarés, a Herbers; Àlvaro Ferrer, a Portell de Morella, Alfredo Querol, a la Todolella; i Manuel Milian, a Sorita. Tots quatre han estat batlles aquesta legislatura, i alguns d’ells podrien encadenar el tercer o el quart mandat consecutiu.

Pel que fa a les cares noves, Lucia Martí substitueix Juan Manuel Martí a Palanques, i Santiago Vidal a Felipe Alba a Vallibona. Mentre, a Villores encara no s’ha dilucidat qui concòrrera sota les sigles del PP.

Ares del Maestrat

A Ares, Francisco Fuentes opta de nou per la reelecció. En cas de victòria, sumaria la seua quarta legislatura seguida, amb la qual cosa empataria amb el seu antecessor, Pascual Troncho, qui sota signe del PSPV va ostentar el càrrec entre 1983 i 1999.

La Tinença

Tres comicis tindran lloc a la subcomarca de la Tinença. D’una banda, els dos municipis, Castell de Cabres, on tampoc s’ha confirmat el candidat, i d’altra, La Pobla de Benifassà, on com ja es va fer públic en el seu moment, el cartell popular estarà encapçalat per Víctor Gargallo, qui ha governat des del 2007 amb els colors del Partit SocialDemòcrata. La tercera elecció correspon a l’Entitat Local del Bellestar: de nou Maria Antonia Sales hi representarà el PP en aquesta pedania.

La vinculació entre la divisió de la Mancomunitat dels Ports i les eleccions municipals

La primera frase d’una notícia sobre el tema al Mediterráneo ja palesava la relació entre la divisió a la Mancomunitat dels Ports i les properes eleccions municipals: “no es tracta d’electoralisme, sinó de municipalisme“. Eren declaracions que el periòdic de Castelló recollia des de la nova Mancomunitat, que es denomina Pobles Menuts.

La cita i la ubicació dins del cos de l’article no són casuals. La segregació, un dels punts polítics que més polèmica ha alçat a la comarca durant la legislatura, s’ha produit a escassos dos mesos i mig de la convocatòria dels comicis locals, i la raó de la fugida dels sis pobles té un rerefons de partit: dues Mancomunitats, una per al PSPV i l’altra per al PP, tot just en un territori en els quals els populars no superen els socialistes. De fet, els municipis de la nova entitat assenyalen motius de partit per justificar la seua decisió, com podem llegir a 3×4.info.

Però els rajos de tinta (electrònica) què ha produit l’assumpte en els mitjans ens deixa més postures que estreten la vinculació dels dos esdeveniments. D’una banda, què la continuïtat i composició de Pobles Menuts depén de la configuració dels ajuntaments després del 22 de maig. D’aquesta manera, alguns membres socialistes dels Ports es preguntàven què hi passaria si el PP té majoria a la comarca. D’altra banda, La Mata no se sumarà a la nova Mancomunitat fins que es coneguen els nous membres dels consistori. Cal recordar que els sis municipis què han marxat han estat Palanques, Castellfort, Sorita, Todolella, Ares i Herbers. Un hipotètic canvi de signe en estos ajuntaments podria suposar la reintegració a la Mancomunitat dels Ports.

Els Ports en Moviment

A més a més, des de l’entitat civil Els Ports en Moviment també s’ha criticat la segregació. En un comunicat aposten per la Mancomunitat dels Ports com “l’únic organisme de representació col·lectiva de la comarca i que ha servit per a que s’escolte la veu dels pobles davant el Consell“. La plataforma ha demanat una reflexió als alcaldes del Partit Popular i també vincula la creació de Pobles Menuts amb les eleccions municipals del 22 de maig.

Els Ports, dividits.

Només han passat tres mesos des de la darrera crisi al si de la Mancomunitat dels Ports quan l’espurna ha tornat a encendre el panorama polític dels Ports. A tan sols tres mesos de les eleccions, i aprofitant que el president provincial, Carlos Fabra, estava per la comarca per tancar llistes, els municipis governats pel PP anuncien que abandonen l’associació, i en el seu lloc, s’agrupen en la Mancomunitat de Pobles Menuts. Les seues reclames, la representació i el pes de cada poble, com explicàvem passat novembre.

D’aquesta manera, ens trobem els Ports dividits en dues Mancomunitats, en les quals cada una d’elles està predominada per cadascun dels dos grans partits polítics. L’antiga, amb Morella i Vilafranca (ambdòs governats per socialistes) i set municipis més. I la nova, formada per set ajuntaments amb signe popular: Todolella, Palanques, Sorita, Portell, Castellfort, Ares del Maestrat, Herbers. La Mata està nomenada dins del grup de Pobles Menuts en aquesta notícia a 3×4.info, però no apareix al comunicat del PP dels Ports.

Ara bé, eixa combinació és temporal. Donat el caràcter polític que pren ara cadascuna de les Mancomunitats, els canvis que es poden donar a partir del 22 de maig poden trasvassar pobles d’una entitat o a una altra d’acord amb els resultats a les urnes. O fins i tot la reunificació si els comptes surten.

D’altra banda, la presència del president dels populars de les comarques del nord valencianes pot suposar la publicació en breu dels noms dels candidats d’aquesta formació a Morella i Vilafranca, on es preveia un canvi cap a “cares joves”, tal i com el mateix PP ho va assenyalar en el seu moment.

Resposta del PSPV

Les reaccions al bàndol contrari no s’han fet esperar. Santiago Pérez, alcalde del Forcall, i Òscar Tena, primer edil vilafranquí, apunten d’una banda quina situació es viurà després dels comicis. Així, Pérez es questionava si la Mancomunitat dels Pobles Menuts perviurà en cas de victòria comarcal dels populars.

D’altre costat, el PSPV acusa què darrere del moviment hi ha la figura de Carlos Fabra, al qual assenyalen com instigador d’una ruptura, que “no té sentit en una comarca amb menys de 8.000 habitants“, segons declaracions del batlle del Forcal a 3×4.info.

Nova Mancomunitat, però sense abandonar la vella

Novetats en la polèmica de la Mancomunitat dels Ports. Poques hores després de l’anunci dels pobles de la comarca governants pel PP de crear una nova mancomunitat alternativa, ara matisen les seues intencions. Com publica Las Províncias, la intenció és conjugar la Mancomunitat amb el nou ens, que agruparia aquells municipis menors (és a dir, excloent sobretot Morella i Vilafranca, les dos grans ciutats dels Ports i governades pel PSPV).

Alcaldes dels pobles populars continuen sentint-se “marginats” i demanden un vot per municipi, no com ara que són proporcionals a la població. Per l’altra banda, el president de la Mancomunitat i alcalde de Forcall, Santiago Pérez, apunta que la mitja marxa enrera pot deure’s a que “deixava en mal lloc als veïns d’aquests municipis, doncs estan rebent assistència sanitària, assistència social i hi ha un gran nombre d’alumnes en l’Escola Taller”.

Esclata la Mancomunitat dels Ports

A sis mesos per a les eleccions, la Mancomunitat dels Ports, un ens que agrupa a 17 municipis d’aquesta comarca, viu una batalla interna. Passat dijous, set d’aquestos pobles, tots ells menuts (menys de 300 habitants) i governats pel PP, van fer palés la seua intenció d’abandonar la Mancomunitat per formar-ne una de nova. Són la Todolella, Sorita, Herbers, Ares del Maestrat, Castellfort, Palanques i La Mata. Les seues raons obeeixen a termes de partit, ja que assenyalen que el PSPV actua com “déspota” i “incompleix els acords“, quant a la presa de decisions, al repartiment de les ajudes i a la ubicació de la seu de la Mancomunitat a Vilafranca.

No ve de nou aquesta circumstància. Després de les eleccions del 2007, el mapa comarcal va quedar dividit en roig i en blau quasi a parts iguals pel que fa a municipis, però no en habitants. D’aquesta manera, els socialistes van guanyar a les dos grans ciutats, Morella i Vilafranca, així com els dos següents pobles, Cinctorres i el Forcall, d’on és alcalde  l’actual president de la Mancomunitat, Santiago Pérez. Segons els estatuts, el nombre de vots al plenari de la institució és proporcional: així, Morella i Vilafranca, tenen cinc vots, el Forcall i Cinctorres, dos, i la resta, un.

Aquest fet va propiciar les demandes creuades entre socialistes i populars dels Ports. Uns i altres s’acusaven de no escoltar a la minoria o de sol·licitar un canvi d’estatuts just quan no els convenia. La proporcionalitat del vot i la seua justificació han estat un dels cavalls de batalla centrals. A això cal sumar-li les partides i actuacions de les competències pròpies de la Mancomunitat. Aquesta tensió va desembocar al novembre del 2007 amb la creació de la Mancomunitat de Pobles Menuts dels Ports, on el PP era predominant. A les postres les aigües es van calmar, però la llavor de l’enfrontament partidista quedava ben sembrada. Només una mostra: les aportacions dels Plans Provincials es divideixen per la meitat i s’atorga a un municipi del PSPV i a un altre del PP.

Amb aquestos precedents i la vista posada en la cursa electoral, tampoc sorprén excessivament aquesta maniobra, i caldrà veure si en aquesta ocasió, la segona part de la Mancomunitat dels Pobles Menuts es fa realitat i com afecta aquesta separació de la comarca en dos fronts partidistes, sense deixar de tindre present la repercussió en els discursos polítics a priori i a posteriori de les eleccions municipals. En aquest sentit electoralista, es podria comptar que, pressumptament, aquest moviment puga tindre lloc dins d’una estratègia del PP províncial per obtindre l’hegemonia en tot el seu territori. I és que la comarca dels Ports és l’única en la qual els socialistes vencen, per poc, als populars.

[Levante-EMV] Alcalde per força a Ares

Article publicat al diari Levante el passat 1 d’octubre, sobre les curiositats de les eleccions municipals en viles menudetes, com Ares, Castellfort o Olocau del Rei.

Alcalde per força en Ares

L’ajuntament obre un debat en Facebook para celebrar unes eleccions prèvies entre els veïns del ple i triar candidats que seran confirmats en els pròxims comicis municipals E

J.D. CASTELLÓ

L’Ajuntament d’Ares del Maestrat ha obert el debat sobre la possibilitat de convocar eleccions primàries en el municipi. D’aquesta manera se sumaria a Castellfort i Olocau del Rei, que també utilitzen aquest mètode per a triar els candidats que posteriorment seran confirmats en les eleccions municipals del pròxim mes de maig.

El debat s’ha obert en Facebook, perquè els veïns d’Ares opinin sobre la possibilitat de convocar aquesta avançadeta de les municipals. En Castellfort i Olocau del Rei tots poden votar a tots, encara que en cada municipi amb les seves pròpies singularitats. Per exemple, a Castellfort no es pot votar als quals ja han format part del consistori en l’anterior legislatura, ni tampoc al alguacil ni a l’administratiu d’ajuntament. D’altra banda, qualsevol integrant del cens electoral té possibilitats de rebre el suport dels seus veïns. Generalment, els veïns respecten el veredicte de les primàries, ja que posteriorment els triats són els quals concorren a les eleccions. No obstant això, al no tenir una vigència legal, si algú resulta triat pot renunciar. Així mateix, si algú no resulta votat en les prevalguessis i després vol presentar-se a les municipals, també ho pot fer, encara a gratcient que en les primàries no ha contat amb el beneplàcit de la majoria.

Posteriorment els triats poden presentar-se, o no, sota les sigles d’un partit polític. Les primàries són el mètode escollit en els municipis més petits per a garantir la presència de candidats en les eleccions municipals, ja que en aquestes localitats cada vegada resulta més difícil trobar a algú que encapçali una llista. Ho saben bé els responsables d’organització dels partits polítics, principalment PP i PSOE. De fet, no resulta fàcil trobar voluntari per a exercir com alcalde o regidor.

Original: http://www.levante-emv.com/castello/2010/10/01/alcalde-fuerza-ares/743662.html

Ares del Maestrat

Sens dubte, Ares és una de les viles més emblemàtiques de les nostres terres, tot un símbol fàcil de reconèixer per la seua característica topografia. Al capdamunt de la Mola que duu el seu nom, el poble i el castell dominen sobre el paisatge de l’Alt Maestrat i els Ports, comarca amb la qual fa frontera. No per res és la segona població més elevada del País Valencià, només per sota de la veïna Vistabella (dita del Maestrat, però que administrativament pertany a l’Alcalatén.

A la vila d’Ares del Maestrat s’hi sumen altres quatre barris, La Montalbana, Santa Elena, Torre Beltrans i Masia Roca de Baix. Són pocs, els arencs i arenques, només 219 habitants censats al 2009.

A Ares, com a conseqüència de la seua baixa població, en lloc de llistes electorals es van votar directament els candidats, en total vuit, quatre adscrits al PP i quatre al PSPV, que es van repartir els cinc llocs de regidor: 4 per als populars i un per als socialistes. L’alcalde és Francisco José Fuentes García, que porta en el càrrec des de 1999, quan va succeir als socialista Pascual Troncho Armelles, batlle d’Ares durant quatre legislatures.

Curiosament, aquesta prepondèrancia municipal del PP no s’ha vist reflexada en les següents eleccions, ja que el PSOE va superar el 50% al Congrés i ambdòs grans partits van empatar a les europees. Això sí, cal tindre en compte les particularitats dels comicis a nivell local, amb candidats ben coneguts i propers pels ciutadans.

Resultats electorals

Municipals 2007:

1. PP 4 regidors

2. PSPV 1 regidor

Abstenció: 20,90%

Congrés 2008:

1. PSOE 75 vots, 51,37%

2. PP 57 vots, 39,04%

Abstenció: 24,37%

Europees 2009:

1. PP 42 vots, 44,68%vots

PSOE 42 vots, 44,68%vots

Abstenció: 50,52%

Enllaços d’interés

* http://ca.wikipedia.org/wiki/Ares_del_Maestrat

* www.aresdelmaestrat.es/