El pes del vot estranger a les nostres comarques

Les nostres comarques han viscut un creixement demogràfic en l’última dècada, que ha comportat canvis en diferents aspectes socials, culturals i també electorals. Tot i que a causa de la crisi, les migracions han minvat força, les comunitats forànies residents a les nostres comarques sumen un bon número de persones, que hi participa de la vida política.

Aquesta setmana, el diari Levante informava de la proporció d’aquest vot estranger en el cridats a les urnes municipals. Les xifres, tot i que baixes en conjunt, amb mitjanes inferiors al 6%, ens deixen alguns apunts si més no, curiosos.

Pel que fa a municipis, allà on els nouvinguts tenen major pes és a Sant Jordi. La vila del Baix Maestrat encapçala l’escalafó de la circumscripció amb un 27,7%, més d’un quart dels electors. Es tracta d’un cas gairebé únic, atès que el següent, la Todolella, és queda a quasi la meitat, 15,3%.

A partir d’ací, el gràfic descendeix més suaument: Alcalà de Xivert i Peníscola, com a zones de residents estrangers, sumen 14,6% i 14,1%. A la Pobla de Benifassà, després de les polèmiques pels empadronaments, la cosa ha acabat amb un 10,1% dels electors, tres dècimes per damunt de Santa Magdalena. La resta de municipis ja s’allunyen del 10%.

Per comarques

L’alt índex de Sant Jordi, Alcalà de Xivert i Peníscola condiciona que el Baix Maestrat siga la comarca amb major percentatge de vot estranger, amb un 5,6%, dues dècimes més que la Plana Alta. Els Ports compta amb un 4,6% i l’Alt Maestrat cau al 2,8%.

Llistes 2011: la Todolella

A 2007, la Todolella gairebé va ser una excepció al bipartidisme regnant als Ports i va comptar amb tres candidatures. Quatre anys més tard, el número es manté. Amb un canvi: no repeteix Coalició Valenciana i sorgeix Ciudadanos de Centro Democrático. D’altra banda, cal recordar que al municipi es tria a les cinc persones més votades entre les que es presenten.

1. Partit Popular. Els populars presenten quatre candidats, i són els únics que podrien optar a la majoria absoluta. Encapçala la llista qui ha estat batlle de la vila des de 1999, Alfredo Querol. Li acompanyen dos regidors, Òscar Armengot i Claudio Guardiola, i una nova incorporació, José Ángel Cerdan.

A la Xarxa: no hi hem trobat cap presència institucional.

2. Partit Socialista del País Valencià. Dos són els candidats que hi concòrren sota les sigles del PSPV, Arturo Ferrer, que ja hi va participar fa quatre anys i Ricardo Miravet com a novetat.

A la Xarxa: no hi hem trobat cap presència institucional.

3. Ciudadanos de Centro Democrático. El CCD s’estrena a la comarca dels Ports amb una candidatura formada per dos noms: Maria Josefa Franco i Crispín Guardiola. Guardiola, per la seua part, va formar part de la papereta de Coalició Valenciana al 2007, sense ser escollit.

A la Xarxa: no hi hem trobat cap presència institucional.

El PP presenta els seus candidats per als pobles del Partit Judicial de Morella

Durant el cap de setmana, la plana provincial dels populars van pujar fins Morella per a presentar els candidats de la seua formació dins d’aquest partit judicial, que abasta els municipis dels Ports, així com Vilafranca, Ares del Maestrat i la Tinença de Benifassà.

Morella i Vilafranca

Dues notícies hi van destacar en aquest esdeveniment. D’una banda, com apuntàvem en l’article anterior, la tria de Guillermo Sangüesa com a alcaldable per la capital dels Ports. D’altra, que encara no es coneix qui competirà per part del PP per l’alcaldia de Vilafranca. Es dóna el cas que en aquest Partit judicial és l’únic on els populars no són predominants, per la qual cosa, i de cara a la Diputació, l’elecció per enfrontar-se a Ximo Puig i Òscar Tena no s’ha fet pública fins el darrer moment (encara suspesa, en el segon poble).

Forcall i Cinctorres

En aquestos dos municipis, els més poblats de la comarca darrere de Morella, també hi governen els socialistes. Per canviar de signe, els populars han optat per mantindre els caps de llista de fa quatre anys: Francesc Vinyals al Forcall i Víctor Climent a Cinctorres.

La resta dels Ports

Renovació i repetició s’alternen en els nous cartells electorals per al 22 de maig. A Castellfort, els guanyadors de les primàries han escollit les sigles del PP i han triat Rosa Adela Segura com candidata a alcaldessa. Els altres dos pobles amb primàries, Olocau i La Mata, que les celebrava aquest dissabte, encara no s’han posicionat públicament.

Es presenten a la reelecció José Pallarés, a Herbers; Àlvaro Ferrer, a Portell de Morella, Alfredo Querol, a la Todolella; i Manuel Milian, a Sorita. Tots quatre han estat batlles aquesta legislatura, i alguns d’ells podrien encadenar el tercer o el quart mandat consecutiu.

Pel que fa a les cares noves, Lucia Martí substitueix Juan Manuel Martí a Palanques, i Santiago Vidal a Felipe Alba a Vallibona. Mentre, a Villores encara no s’ha dilucidat qui concòrrera sota les sigles del PP.

Ares del Maestrat

A Ares, Francisco Fuentes opta de nou per la reelecció. En cas de victòria, sumaria la seua quarta legislatura seguida, amb la qual cosa empataria amb el seu antecessor, Pascual Troncho, qui sota signe del PSPV va ostentar el càrrec entre 1983 i 1999.

La Tinença

Tres comicis tindran lloc a la subcomarca de la Tinença. D’una banda, els dos municipis, Castell de Cabres, on tampoc s’ha confirmat el candidat, i d’altra, La Pobla de Benifassà, on com ja es va fer públic en el seu moment, el cartell popular estarà encapçalat per Víctor Gargallo, qui ha governat des del 2007 amb els colors del Partit SocialDemòcrata. La tercera elecció correspon a l’Entitat Local del Bellestar: de nou Maria Antonia Sales hi representarà el PP en aquesta pedania.

Designats els candidats del PP a Càlig, Canet lo Roig i la Todolella

Els populars han fet públic avui un bon grapat d’alcaldables de diverses poblacions de les comarques de Castelló, entre les quals s’hi troben Càlig, Canet lo Roig i la Todolella.

En el primer cas, Càlig, l’actual primer edil, José Anglès, optarà a la reelecció, una fita per a la qual necessitarà superar a la socialista Ernestina Borràs, en un dels municipis més igualats del Baix Maestrat. I encara cal tindre en compte la possible aparició d’una tercera opció, com la continuitat de l’Agrupació d’Electors o la presència de partits com el Bloc, el qual existeix almenys com a perfil al Facebook.

Mentre, a Canet lo Roig, Maria Ángeles Pallarés ha estat la triada per provar de reduir distàncies respecte els socialistes, partit majoritari a la població. Pallarés no va estar a la llista dels populars fa quatre anys i substitueix Tomàs Garcés com a cap de llista.

Finalment, als Ports, Alfredo Querol optarà a la quarta legislatura governant la Todolella. Batlle des de 1999, va guanyar el 80% de les regidories al 2007. El nomenament es produeix just en un moment d’enrenou polític a la comarca, amb la segregació dels municipis menuts governats pel PP, entre d’ells la Todolella, de la Mancomunitat dels Ports.

El Partit Popular s’organitza als Ports de cara a les llistes

En aquest bloc estem parlant quasi sempre dels municipis del Baix Maestrat, els quals al ser més grans i poblats, generen més informació que la resta. Ara bé, això no significa que les comarques de l’interior s’estiguen quedant endarrerides en la precampanya del 22 de maig. És el cas dels Ports, concretament de les agrupacions del PP d’eixa demarcació.

Aquest migdia, 3×4.info es feia ressó de la trobada d’alcaldes i portaveus populars dels Ports amb el president provincial i de la Diputació, Carlos Fabra. Segons l’article, ja estan decidits els candidats del PP a la Todolella, la Pobla de Benifassà, Portell de Morella, Sorita, la Mata, Herbers i Palanques, encara que no detalla noms. De tot aquest grup de municipis, els populars governen tots tret de la Pobla de Benifassà (PSD). En alguns casos, com a la Todolella o Sorita, amb una àmplia diferència amb l’oposició, del PSPV.

Més difícil és la situació a tres de les grans viles dels Ports, començant per la capital, Morella. Junt a Vilafranca i Forcall, on també hi ha color socialista a l’equip de govern, des del PP es busquen nous candidats “que permeten la renovació i duen a terme el rejoveniment de l’alternativa popular”. En el cas de Morella, es designarà en breu el cap de cartell. Les capacitats: joventut i proximitat als veïns.

Quant els programes electorals, el PP va centrar-se en crèixer l’ocupació i el desenvolupament socio-econòmic per combatre la crisi en una comarca amb problemes de despoblació, i van apuntar al govern central com a responsable de l’actual situació de retallades.

Respon el PSPV

Tot seguint a Morella, el secretari dels socialistes del municipi, Josep Bordès, va contestar a les declaracions dels populars i va titllar d”hipòcrita” que d’una banda es parle d’ocupació i d’altra, es mantinguen tancats els hotels Cardenal Ram i la Fàbrica de Giner, tancament que Bordès apunta cap a la Diputació de Castelló. A més a més, ha criticat la manca d’inversions en sanitat i educació, competències de València.

Respecte al candidat del PP a Morella, el socialista no s’ha mullat amb un “l’aposta de la seguretat per a Morella, és Ximo Puig”.

Nova Mancomunitat, però sense abandonar la vella

Novetats en la polèmica de la Mancomunitat dels Ports. Poques hores després de l’anunci dels pobles de la comarca governants pel PP de crear una nova mancomunitat alternativa, ara matisen les seues intencions. Com publica Las Províncias, la intenció és conjugar la Mancomunitat amb el nou ens, que agruparia aquells municipis menors (és a dir, excloent sobretot Morella i Vilafranca, les dos grans ciutats dels Ports i governades pel PSPV).

Alcaldes dels pobles populars continuen sentint-se “marginats” i demanden un vot per municipi, no com ara que són proporcionals a la població. Per l’altra banda, el president de la Mancomunitat i alcalde de Forcall, Santiago Pérez, apunta que la mitja marxa enrera pot deure’s a que “deixava en mal lloc als veïns d’aquests municipis, doncs estan rebent assistència sanitària, assistència social i hi ha un gran nombre d’alumnes en l’Escola Taller”.

La Todolella

Fa tres anys i mig, Alfredo P. Querol Plana va repetir de nou com a alcalde de la Todolella, un càrrec que desempenya des de 1999, una legislatura després de què els populars li llevaren el consistori als socialistes, que l’havien dominat entre 1979 i 1995. En les darreres eleccions, el PP va assolir quatre regidories, per només una del PSPV, si bé la cosa va anar d’un grapat de vots. El tercer en discòrida, Coalició Valenciana, no va obtindre representació.

Resultats electorals

Municipals 2007:

1. PPCV 4 regidors

2. PSPV 1 regidor

3. CV

Abstenció: 22,58%

Congrés 2008:

1. PP 41 vots, 48,81%

2. PSOE 39 vots,  46,83%

Abstenció: 16,67%

Europees 2009:

1. PP 33 vots, 48,53%

2. PSOE 23 vots,  39,71%

Abstenció: 32,0%

Enllaços d’interés

* http://ca.wikipedia.org/wiki/La_Todolella

* www.todolella.es